REFLEXIONAR SOBRE EL PROPI APRENENTATGE,
(explicació des de la perspectiva del mestre)
En
l’aprenentatge, com un viatge llarg, convé detindre’s de tant en tant i
pensar: d’on venim, on ens trobem, cap a on ens dirigim.
1.- Estratègies per detectar les pròpies dificultats:
Les
qualificacions acadèmiques haurien de funcionar com un recurs més per a
reconèixer el que va aprenen i per a reflexionar sobre les seues
actituts i hàbits. I no com es pensa habitualment, es a dir com una etiqueta social.
Perque es corregeix a classe?
Per que es pot convertir en una reexplicació ja que quan l’alumnat sap que té
dificultats constaten diverses solucions possibles per a una qüestió.
Com?
Garantir un ambient de seguretat i confiança, es a dir, no deixar-lo en evidència
Expressar oralment on s’ha confòs
Realitzar
correccions quan estiga fet, perque l’alumne ha de fer sempre els
exercicis, encara que no comprenga o sapiga resoldre’l.
L’autocorrecció quan hagen comprés l’error.
Convencer
l’alumnat perquè complete sempre els exercicis, fins i tot aquells que
no compren o q no sap resoldre. De segur que els pareix una
contradicció, però cal explicar que les seues ments comprenen més bé una
explicació si abans han topat amb la dificultat; que s’esforcen per
plantejar-se una estretègia i que aporten per una solució, encara que
després resulte que no és la correcta.
Potenciar que pregunten dubtes.
De què serveix revisar un quadern?
- se senten incorporats a una rutina de control que els aporta seguretat i es veuen gratificats per ser responsables,
- les anotacions que queden després de cada revisió els fan adonar-se de dificultats que ells mateixos no haurien detectat:
- repassar algun exercici....demostrant els punts febles del nostre estudi
- l’alumne es corregeix en classe? Si/no. Com ho fa? es deixa coses per corregir?
es una forma de saber el mestre que ha de reforçar de l’alumnat.
- la presentació i cura de la llibreta (traç, portada...)
Per què cal comentar un examen corregit?
Una prova oral i escrita no es el fi d’un procés, pòt convertir-se en un
instrument de detecció de dificultats, que permeta prendre mesures.
El més recomanable és que, una vegada que l’alumne ha realitzar una
prova, la reba ja corregida el més prompte millor i habiliteu un temps
per comentar els resultats del control i totes les correccions que hi
ppden haver marcant. Serà més enriquidor si s’obri la conversa a tots,
perquè la majoria dels comentaris que hi sorgisquen seran d’utilitat
també a altres companys. Alguns suggeriments didàctics sòn els següents:
Diferenciar entre dificultat de contingut i de procediment:
- llegir, al principi, totes les preguntes de la prova per fer-te una idea general
- escollir primer les que et semblaven més senzilles
- rellegir cada resposta abans de passar a la segúent
Temps:
- mira el rellotge per calcular el temps que et quedava
- si t’encalles en una pregunta, què has fet?...pots deixar-la per al final
- has tingut temps de fer-ho tot amb tranquil·litat?
- has repassat tot el control abans d’entregar-lo?
Analitza els teus resultats:
- t’esperaves aquesta nota?
- què pots millorar?
- què necessites millorar?
2.- Reconèixer el que s’ha aprés:
Quan un alumne es deté a reflexionar per reconèxier el que ha aprés:
- recapitula els aprenentatges per donar-los sentit,
- pren consciència dels avanços,
- constata l’èxit de les seues estratègies personals i fins i tot es planteja millores.
- comenta alguna suggerència per al proper trimestre
Bibliografia:
Programa
d’estudi eficaç. Manual per a professors. Reflexions, estratègies i
activitats per a treballar les tècniques d’estudi, la preparació
d’avaluacions i la presentació de treballs. Projecte La Casa del Saber.
Voramar Santillana. 2009. Picanya (València).
